Reiniciar

Les efimeritats no existeixen, però amb el temps han aprés a romandre en aquest racó. Les meues contradiccions també són les meues esperances i si impliquen tossuderia encara ho són més. La llibreta fa dies que està a la tauleta i comença a prendre forma malgrat l’eterna falta de temps. Així que cada nit, empassar saliva i repuntar les ferides, les paraules es descontrolen com feia temps que no passava. Cal dir que feia falta, així que és hora de deixar de pensar en fugacitats i d’anar-se’n pels descosits. Per això ara més que mai, m’aclame a tu.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada