Comença la teràpia

En res farà cinc anys que vaig començar a aclamar-me. En aquell moment les paraules eren l’única eixida possible. Amb tanta fórmula i tanta derivada m’havia perdut a mi mateixa. Per sort, em van saber encaminar i em vaig inventar una efimeritat que llavors no sabia que no existia i ara em negue a renombrar. Així que ací estic. Xino-xano, renaixent de les cendres i retornant, com faig sempre perquè sóc incapaç de desarrelar d’aquest bloc. Hi ha massa Maries amagades en ell. Ara bé, fa tres anys que sóc incapaç d’escriure i no sé si algun dia seré capaç de tornar a fer-ho. Potser admetre-ho és el primer pas. Crec que ha arribat el moment d’espolsar la llibreta que m’espera des de fa temps a la tauleta de nit i fer una mica de teràpia...

Seguiré informant.

Comentaris

  1. Una primera passa, gens malament.
    Aferradetes, nina. 🌙⭐

    ResponElimina
  2. Em pensava que havies dit que plegaves d'aquí, però m'alegra saber que de tant en tant alguna cosa encara t'atreu a aquest lloc. La teràpia pot ser, precisament, aquest blog, i et pot ajudar a escriure a la llibreta. Intenta-ho.

    ResponElimina
  3. Aquí estem per ajudar la teràpia, per tal que vegis que hi ha gent que està pitjor xD

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada