Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Reiniciar

Imatge
Les efimeritats no existeixen, però amb el temps han aprés a romandre en aquest racó. Les meues contradiccions també són les meues esperances i si impliquen tossuderia encara ho són més. La llibreta fa dies que està a la tauleta i comença a prendre forma malgrat l’eterna falta de temps. Així que cada nit, empassar saliva i repuntar les ferides, les paraules es descontrolen com feia temps que no passava. Cal dir que feia falta, així que és hora de deixar de pensar en fugacitats i d’anar-se’n pels descosits. Per això ara més que mai, m’aclame a tu.



Comença la teràpia

En res farà cinc anys que vaig començar a aclamar-me. En aquell moment les paraules eren l’única eixida possible. Amb tanta fórmula i tanta derivada m’havia perdut a mi mateixa. Per sort, em van saber encaminar i em vaig inventar una efimeritat que llavors no sabia que no existia i ara em negue a renombrar. Així que ací estic. Xino-xano, renaixent de les cendres i retornant, com faig sempre perquè sóc incapaç de desarrelar d’aquest bloc. Hi ha massa Maries amagades en ell. Ara bé, fa tres anys que sóc incapaç d’escriure i no sé si algun dia seré capaç de tornar a fer-ho. Potser admetre-ho és el primer pas. Crec que ha arribat el moment d’espolsar la llibreta que m’espera des de fa temps a la tauleta de nit i fer una mica de teràpia...
Seguiré informant.