Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2015

Llegir ens fa més lliures

Imatge
De xicoteta somiava amb llibres. Quan volia un regal, tenia un llibre de contes i cada vegada que ma mare tornava de treballar, em portava llibres. Quan anava a València, somiava en perdre’m en aquella llibreria o a Soriano. No m’agradava jugar amb nines ni pilotes, jo em perdia entre llibres i somnis. Era tan fàcil com obrir un conte i començar a viure’l. Diuen que quan et fas major, deixes enrere els contes de xiquets però a mi m’agradaven encara més. La meua perdició arribà amb aquell primer exemplar de Harry Potter a la comunió. Des de llavors no podia viure sense un llibre sobre la tauleta de nit. Era pura droga i vaig començar a devorar paraules. Va ser amb el tercer volum de Harry Potter que em vaig preguntar què passaria si començava a escriure sense adonar-me’n que portava fent-ho des que havia aprés a escriure el meu nom. Passava els patis a l’escola pensant en històries i estimava amb totes les meues forces els xicotets moments en què a classe m’explicaven coses sobre conte…