Deu

Un any més, un any menys. El temps passa mentre seguim sent nosaltres, o almenys intentant-ho. Perquè ho hem intentat moltes vegades però infinites més hem tractat d’amagar la nostra part més bonica: la dels somnis, la reflexiva, la de l’estima i fins i tot de la mala llet, que de vegades també té una certa gràcia. Han sigut molts dies actius, de jocs, classes i aventures i moltes nits en vetlla, pensant, somniant o treballant... setmanes de lluites internes i períodes de reflexió, potser més dels necessaris, tot mentre seguim aquesta aventura lluitant pel que volem tot i que de vegades són lluites a cegues i d’altres que no sabem ni contra què ni on ni per què lluitem. Vet ací la gràcia de la inconsciència. Però sempre, inconscientment, he sabut que tot era per alguna cosa, sols cal encendre la bombeta. Algun fil invisible que movia les nostres vides i campava al seu aire. Algun fil, un, dos, tres... fils que han estat des de sempre, altres díhuit anys, altres deu, i altres un... amb el temps van sumant-se’n, ja sabeu, on va la corda va el poal però mentrestant seguim jugant, cantant, repuntant i, sobretot, estimant. 


Comentaris

  1. I els fils que encara et queden per encetar. Això ens passa a tots, els fils ens acompanyen durant un període X, i després s'acaben. És trist pensar-ho així, però així és. Qüestió d'aferrar-se a aquells que duren més, si són els que ens satisfan.

    ResponElimina
  2. Veig que has rectificat i el que era 9 ara es 10, si es que el temps passa més ràpid del què volem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada