Portes

Click, click. Engegar. Menú. Inici. Executar. Disc extern.

Així començava tot. Amb l’ordinador, el teclat, el ratolí i aquell vell disc rescatat de l’armariet de l’esquerra que ningú sap d’on va eixir. El joc, lluny de tractar aventures en països exòtics, construir el meu propi món o simplement fer pensar, consistia a obrir portes. Sí amics, en obrir portes.

Click, click. La primera porta era un concert de música clàssica.
Click, click. La segona, un paisatge amb animals de la selva.

Click, click... Click, click... I així successivament.
Podria ser la porta màgica de Doraemon però no ho era. Tenia més de finestra que de porta perquè sols permetia observar, mai deixava interactuar. Com anècdota diré que eixe joc va ser la meua espècie de presa de consciència amb el món dels ordinadors i la informàtica.

Des d’aleshores, el 2015 ha sigut un any diferent, ple de portes. És irònic com sempre tractem de fer plans i marcar-nos objectius –ja n’he vist uns quants entre els amics a les xarxes-, però enguany ha sigut un any d’agafar les coses al vol, tal com venen; de (re)trobar-se i de problemes amb el temps, que tendeix a assetjar-me per acabar regalant-me nits en vetla la mar d’entretingudes. Al pròxim any, 2016, li demane una infinitat de portes més per anar observant i una miqueta més d’assetjament temporal –digueu-me masoquista si voleu-.

Espere que vosaltres també trobeu unes quantes portes al vostre pas.


Click, click. Menú. Inici. Tancar.

Comentaris

  1. Que críptica ets. Espero que el que trobis rere les portes del 2016 sigui tot bo!

    ResponElimina
  2. Per un 2016 ple de portes i finestres

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada