Alícia

“Alícia té molta imaginació”, digué la mestra de l’escola a la mare de la xiqueta quan la menuda tenia cinc anys. “Sol passar-se els patis jugant sola, en silenci, intentant mantenir-se allunyada de la resta de xiquets. No pot deixar de somiar desperta, em preocupa un poc”, foren les seues paraules després d’una llarga conversa mentre Alícia mirava, en silenci com el vent s’emportava les fulles dels arbres amb un xiulit per una de les finestres de l’aula. Quan arribà a casa, la mare li narrà a la xiqueta una història amb la intenció d’intentar descobrir què passava per la ment de la seua filla però l’única cosa que sorgí d’allà fou un conte sobre una estrelleta que la vigilava des del cel i li contava que passava els patis en solitud, jugant en secret. I així Alícia va seguir somiant en solitari sense que cap estrelleta li ho impedís. 
“És increïble la imaginació que tens, Ali, per què no et dediques a escriure històries?”, li preguntà una amiga durant una classe a l’institut després de llegir una redacció que havia escrit. Alícia simplement va somriure i va seguir parant atenció a la classe mentre fingia que escoltava a la professora amb una aparent cara d'interés que no li permetia submergir-se de nou al seu món d’històries. El millor moment del dia era arribar a casa, tirar-se al llit de qualsevol manera i escriure durant tota la vesprada. Només en eixe moment podia formar part del seu món imaginari mentre escoltava els comentaris escèptics de la iaia sobre el fill d'una veïna que un dia es tornà boig de tant de llegir. 
Un dia a classe, amb una d’eixes professores que pretenen fer-te pensar, Alícia va veure per primera vegada “El show de Truman” i aquell fou el desencadenant perquè fer que reflexionara sobre la seua inabastable imaginació i sobre l’estrelleta que la mare sempre li havia dit que l’observava. En arribar a casa, després d’una bona estona de peu mirant la prestatgeria, va decidir que havia arribat el moment de fer un pas més enllà per a començar el viatge que la portaria cap al seu propi món, enmig de tants i tants contes que havia començat a escriure. Va agafar el primer llibre que va trobar a la tauleta de nit i es deixa emportar per unes grans onades de lletres l’arrossegaren cap a la primera pàgina, que deia “Alícia té molta imaginació”. Sens dubte una imaginació massa gran per a una realitat tan xicoteta.



Comentaris

  1. La peli la vas veure a l 'escola o a l 'Institut?

    ResponElimina
  2. I llavors l'Alícia es va posar a escriure una història molt llarga que acabarà sent publicada...

    ResponElimina
  3. I en el proper capítol veurem l’Alicia discutint amb l’editor perquè aquest vol canviar massa la seva obra

    ResponElimina
  4. El nostre sistema educatiu està basat per anar matant poc a poc, des de la primària, la nostra imaginació i creativitat.

    Se li dóna tanta importància a la lògica i la racionalitat, i tan poca corda a l'altra part del cervell, que acabem sent més aviat mecànics.

    També tinc esperança en que qui vol, pot. Això és innegable :)


    Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada