Tim


Des de l'interior d'aquella bossa el xicotet Tim observa l'interior d'un estrany món on els éssers que l'envolten manquen d'aletes i brànquies per a moure's i respirar. Li sembla increïble, però a diferència d'ell no les necessiten.

Si saberes la de vegades que Tim ha somiat en poder desfer-se d'eixa necessitat per a recórrer el món explorant tots i cadascun dels racons més amagats de la Terra!

Tanmateix, aquells xicotets éssers romanen quiets, observant-lo des d'una mena de seient ple de coixins que sembla molt més còmode que la bossa on encara està Tim. Ambdós des-aletats han decidit deixar-lo allà dins tal com el tenen des que l'han comprat a la botiga, ja que així el poden mirar més fàcilment alçant la bossa en alt i observant-la pegant colpets, cosa que molesta intensament a Tim que comença a posar-se neguitós i aleteja com un boig. Aleshores el nen que sosté la bossa li la cedeix a la nena més menuda que de nou l'apropa a la llum. Tim els observa en silenci, mentre els odia per haver-lo separat dels seus germans als quals ell protegia, just com ara mateix fa el nen amb la nena més menuda.

Pobre Tim, no pot fer res més que quedar-se en silenci, per molt que cride no l'escoltaran mai. Tim desisteix i evoca el record de la seua família quan hores enrere es trobaven tots junts a la mateixa peixera, tots junts sota la seua protecció.

Ai Tim, qui et protegirà ara a tu?

Comentaris

  1. El mínim que pot demanar és que li posin una peixera ben xula amb tot de coses per distreure's. Potser podrà acabar demanant que li portin algun membre de la seva família per no estar sol...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I seguir per inèrcia? El pobre Tim serà arrossegat pels fets, ell que era feliç al seu món amb els germans!

      Elimina
  2. En Tim és un peix llest, té memòria i records! No tots els peixos poden dir el mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha una excepció que trenca la regla.

      Elimina
  3. Respostes
    1. El fet de ser empresonat ja és trist per si mateix.

      Elimina
  4. La veritat és que viure dins una bossa no sembla un pla de vida fascinant. És clar que amb el que t'estalvies en problemes i mal de caps potser compensa, mai se sap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però és una bossa Jaume! Una trista i míssera bossa. Això no és vida!

      Elimina
  5. Segur que estarà envoltat de nens que el cuidaran moltíssim. No tinguis por, Tim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això esperem, que els nens deixen d'observar-lo i el pobre Tim s'adapte a una nova i feliç vida, però qui sap?

      Elimina
  6. He sentit a dir que els peixos només tenen tres segons de memòria i sempre he pensat "pobrets, quantes coses es perden" però... també és veritat que deu ser fascinant descobrir coses per primera vegada.

    Torne a estar per ací, un beset,
    Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda de nou Anna, m'alegre de tornar-te a veure de nou.

      Tens raó amb això de recomençar però no penses que és un poc liós? Imaginat, sempre amb la mateixa presentació: "Hola sóc Maria, què tal?", no et sembla massa rutinari?

      Elimina
  7. M'ha encantat aquest relat! Estic segura que els nens miraven a Tim i pensaven que els agradaria ser un peix i respirar sota l'aigua. Almenys, jo a vegades ho penso!

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar que ho pensarien però no se n'adonaven que l'únic que feien és patir a Tim. Nosaltres som un poc com aquests nens, sovint quan volem alguna cosa ens obstinem en ella i no veiem que hi ha altres que la necessiten i pateixen més per ella que nosaltres.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada