Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2012

Dia ú

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els genolls amb les ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
(...)

Seràs el rent que fa pujar el pa,  seràs el solc i seràs la collita, seràs la fe i la medalla oculta, seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obri tots els panys, seràs la llum, la llum il·limitada, seràs confí on la lluna comença, seràs forment, l'escala il·luminada.


He començat tantes vegades i n'he acabat tantes més que buscar un punt d'inici o de descontrol de paraules ja es fa estrany. És com quan has caigut centenars de vegades que, en aixecar-te ja saps com ho has de fer; o com quan estàs aprenent a anar amb bicicleta. És fàcil amb la pràctica. Pura inèrcia promoguda per la incertesa i la falta de decisió. Perquè el simple fet de ser conscient que comence un nou projecte per a deixar-lo sense acabar ja diu molt. 
La raó per la qual he estat canviant tant ha estat l'evolució que sofrim les persones al llarg de …