Decisió filòloga

Exiliat, assenyat, escrius,
aquesta tarda de diumenge, en un
racó del teu país. Veus el país.
Creus en el teu país [...]

Vicent Andrés Estellés

Els dits llisquen pel teclat recorrent ràpidament les tecles per callar els pensaments que recorren la teua ment. En el mateix moment que has començat a escriure acabes d’obrir la caixa de Pandora, eixe racó a dins teu on habita tot l'obscur, però de vegades rere les lletres es viu l’experiència més pura que pots viure. Els texts amb sentiments mai s’acaben, perduren a la ment del lector i al cor de l’escriptor, però això només passa amb els més bons. Els que rere les paraules eixides de Pandora sí que tenen un sentit i no importen tant. De vegades un text simple és aquell que més et transmet. Aquell que aconsegueixes fer teu. Tots els escriptors necessitem un límit. Una barrera que ens ajude a separar la realitat de la imaginació  i que, al mateix temps ens mire de reüll sorpresa dels dements que vertaderament estem fets o que podem arribar a ser sense adonar-nos-en. Perquè, realment qui ha marcat eixa distància? Està ja marcada? Estem bojos? I, sobretot, com podem afirmar al cent per cent que estem vivint una realitat i que estem actuant amb el seny? Ja ho deia Lewis Carroll a Alícia al país de les meravelles: “estàs boig, però et confessaré un secret: les millors persones ho estan”. I sí, realment és així. Tots estem bojos, però de vegades cap altre boig és capaç d’analitzar la nostra pròpia bogeria incoherent, de manera que arriba fins a nivells extrems i ens fa prendre decisions que corroboren a la resta del món que sí, que realment estem bojos. Recordem però, allò que deia Hume, els últims fins no es poden explicar mitjançant la raó sinó amb el sentiment.

Per això, la decisió de què demà Filologia Catalana actuarà en primer lloc a la llista de preinscripció a la universitat és la bogeria més gran que aquesta ara excientífica ha fet i farà a la seua vida i, alhora, és una decisió molt meditada, però, sobretot, ferma, que no té marxa enrere. Però és ara quan les lletres ho són tot, i mentre escric exiliada aquesta vesprada de diumenge al meu petit país d’Efimeritats, la resta no importa. 

Comentaris

  1. Decisió difícil i attrevida, però estic segura que encertadíssima. Les millors decisions són les que es prenen amb el cor, i no amb el cap. Et felicito!
    I el text...brillant! M'ha enganxat des de la primera lletra fins l'última, molt ben lligat. Ets una crack de les lletres!
    Per cert, m'agradaria passar-te un text que vaig escriure per l'institut, per alumnes que com tu, acabaven una etapa. a veure si t'agrada...on te'l podria enviar? Mira, si vols, fes-me un mail al raquel.bltu85@gmail.com
    Un petonàs!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Rachel.
      Si llegir-te ja és un plaer, parlar amb tu encara més.
      un bes ben fort!

      Elimina
  2. És el teu moment de triar, i ho has fet. En el futur ja descobriràs si ha estat una decisió encertada o no. Sempre pots rectificar, no hi ha cap mal en fer-ho. Diuen que rectificar és de sabis. Jo afegiria que és de valents, perquè s'ha de ser valent per admetre que t'has equivocat.

    Molts petons i endavant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ariadna. Si m'equivoque almenys serà per una decissió presa amb el cor, com tu dius, rectificar és de savis.
      Un bes! :D

      Elimina
  3. Hola Maria,
    T'he deixat un regalet al meu bloc. Enhorabona!
    Un petonàs!

    ResponElimina
  4. Ai sinyor! Fa un segon he comentat la teua última entrada preguntant-te si faries filologia catalana este any i ara llegint entrades he descobert que sí!
    Com a estudiant de tercer de filocat...només te puc dir que en aquesta vida s'ha de ser valent i, tot i que moltes vegades cregues que les lectures, les crítiques de les lectures i la sintaxi te superen, t'assegure que val la pena.

    Espere que te vaja molt bé i bé, si necessites alguna cosa, encara que jo l'estiga fent a l'UAB i tu (supose que) a la UV, no dubtes en preguntar-me! Una abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, estic a la UV però quasi acabe a l'UAB fent una doble filologia. Gràcies pel teu consell Anna. No podran amb mi :)

      Elimina
    2. Doncs ja veuràs que el SEPC organitza cada any un congrés d'estudants de filologia catalana d'arreu dels PPCC. L'any passat va ser a Alacant i aquest any deien que o Girona o Tarragona, ja veurem. Si al final es fa i tu hi vas... potser ens podem desvirtualitzar! Una abraçada molt forta!!! :)

      Elimina
    3. No en tenia ni idea! Doncs si és prop potser hi vaja! :D

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada