Dia ú

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els genolls amb les ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
(...)


Seràs el rent que fa pujar el pa, 
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on la lluna comença,
seràs forment, l'escala il·luminada.



He començat tantes vegades i n'he acabat tantes més que buscar un punt d'inici o de descontrol de paraules ja es fa estrany. És com quan has caigut centenars de vegades que, en aixecar-te ja saps com ho has de fer; o com quan estàs aprenent a anar amb bicicleta. És fàcil amb la pràctica. Pura inèrcia promoguda per la incertesa i la falta de decisió. Perquè el simple fet de ser conscient que comence un nou projecte per a deixar-lo sense acabar ja diu molt. 

La raó per la qual he estat canviant tant ha estat l'evolució que sofrim les persones al llarg de la nostra vida i les etapes a les quals ens enfrontem. I a açò és al que jo m'aclame.
M'aclame a la vida i a les ganes de viure, als somriures i els bons moments, a les llàgrimes dolces i a les ganes de seguir endavant i lluitar pel que estime. Però sobretot, m'aclame a la màgia de les lletres que comporta la capacitat d'evasió i felicitat. Realment escriure és allò que em plena i em fa feliç tot i que fa temps que no ho faig. M'encisa el fet de poder escriure a l'aire i fer esquemes mentals del que després seran els fonaments de noves històries. Anotar una frase incoherent en qualsevol paper i després donar-li forma. Però sobretot... em fascina la idea de portar sempre amb mi la llibreta on escric el que sóc.
A això és al que m'aclame, a l'evasió d'escriure.


Però sobretot, m'aclame a tu.



Maria PB

Comentaris

  1. Escriure es a vegades una manera de deixar vomitar el cor, sort en aquest nou bloc Maria ens veurem per aqui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies Marta! Tens tota la raó i escriure és vomitar el cort. Nosaltres sóm el que escrivim, i el que escrivim és tot.

      Elimina
  2. Que tinguis molta sort i que aquest nou bloc et proporcioni tot allò que n'esperes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Exorcista, sabia que comptava amb el suport dels teus comentaris! Gràcies per estar sempre front la pantalla dispost a llegir-me i opinar :)

      Elimina
  3. No deixes mai d'escriure que ens agrada molt com ho fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deixaré mai d'escriure perquè escrivint és com sóc.
      El dia que deixe d'escriure, deixaré de ser jo.

      Elimina
  4. Ja saps que m'agrada força com escrius. Endavant!

    Per cert, actualitza l'adreça del meu blog: http://elnoulaberint.blogspot.com.es/

    Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu suport Ariadna. Endavant és cap on s'ha d'anar sempre.
      Tranqui, ja he actualitzat l'adreça, ha sigut un "fallo tècnic" ho sent.
      Un bes!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada