Entrades

Reiniciar

Imatge
Les efimeritats no existeixen, però amb el temps han aprés a romandre en aquest racó. Les meues contradiccions també són les meues esperances i si impliquen tossuderia encara ho són més. La llibreta fa dies que està a la tauleta i comença a prendre forma malgrat l’eterna falta de temps. Així que cada nit, empassar saliva i repuntar les ferides, les paraules es descontrolen com feia temps que no passava. Cal dir que feia falta, així que és hora de deixar de pensar en fugacitats i d’anar-se’n pels descosits. Per això ara més que mai, m’aclame a tu.



Comença la teràpia

En res farà cinc anys que vaig començar a aclamar-me. En aquell moment les paraules eren l’única eixida possible. Amb tanta fórmula i tanta derivada m’havia perdut a mi mateixa. Per sort, em van saber encaminar i em vaig inventar una efimeritat que llavors no sabia que no existia i ara em negue a renombrar. Així que ací estic. Xino-xano, renaixent de les cendres i retornant, com faig sempre perquè sóc incapaç de desarrelar d’aquest bloc. Hi ha massa Maries amagades en ell. Ara bé, fa tres anys que sóc incapaç d’escriure i no sé si algun dia seré capaç de tornar a fer-ho. Potser admetre-ho és el primer pas. Crec que ha arribat el moment d’espolsar la llibreta que m’espera des de fa temps a la tauleta de nit i fer una mica de teràpia...
Seguiré informant.

L'home de negocis

Imatge
«- […] Las estrellas son mías, puesto que nadie, antes que yo, ha pensado en poseerlas.  - Eso es verdad –dijo el Principito− ¿y qué haces con ellas?  - Las administro. Las cuento y las recuento una y otra vez −contestó el hombre de negocios. Es algo difícil. ¡Pero yo soy un hombre serio! El Principito no quedó del todo satisfecho.  - Si yo tengo una bufanda, puedo ponérmela al cuello y llevármela. Si soy dueño de una flor, puedo cortarla y llevármela también. ¡Pero tú no puedes llevarte las estrellas!  - Pero puedo colocarlas en un banco.  - ¿Qué quiere decir eso?  - Quiere decir que escribo en un papel el número de estrellas que tengo y guardo bajo llave en un cajón ese papel.  - ¿Y eso es todo?  - ¡Es suficiente! "Es divertido", pensó el Principito. "Es incluso bastante poético. Pero no es muy serio". El Principito tenía sobre las cosas serias ideas muy diferentes de las ideas de las personas mayores.  - …